Carta d’un militant antifeixista desde Rojava

311 0

Militants antifeixistes, vam venir a Rojava. Vam neixer i creixer a Europa. Ens feiem algunes preguntes. Les preguntes que ens fem totes. Que estic fent aquí, quina és la societat en la que visc. Vam ser socialitzades, vam anar a l’escola. Vam seguir –per un temps- el camí marcat pel nostre entorn. Un dia, vam questionar-nos-ho tot. Què ens fa viure, per què acceptem una societat tant injusta i desigual. Vam sentir la ràbia envaint els nostres cors. Hem viscut la precarietat, l’exclusió, la marginació, la repressió dels moviments socials.

Vam decidir organitzar-nos. Anarquistes, autònomes, comunistes, totes hem passat per una o més d’una organitzacions. Hem viscut la ZAD, els assasinats a mans de la policia i els feixistes. Totes hem desenvolupat iniciatives socials, hem obert espais, resistit. Ens hem trobat juntes sota la consigna de la lluita antifeixista. Hem trobat un camí de vida en tots aquests medis. De diferents maneres estàvem interessades en què significa ser internacionalistes. La nostra història, la de la lluita contra el feixisme, l’imperialisme, pel feminisme, no s’esgota en les nostres fronteres. Vam entendre que la nostra generació era la generació de la revolució de Rojava. Aquest territori assetjat en el que una societat sencera de dones i homes s’ha aixecat per defensar-se i construir la seva utopia sense esperar més: el confederalisme democràtic. Una a una vam fer la decisió d’anar-hi. Per apendre, per lluitar, per veure aquest aixecament amb els nostres propis ulls. Aquest moment de la nostra història col·lectiva està totalment connectat als valors i les lluites que defensem.

Un dia, vam marxar. Quan vam arribar a Rojava, veníem de diferents continents, paisos i cultures que no tenien perque trobar-se. Tot i així hem trobat un camí i una unitat. Un entorn de vida per apendre juntes que significa aquesta revolució. Treballem en la societat, en l’autodefensa, amb el moviment de dones, aprenem, sobretot, com podem apendre a organitzar-nos juntes.

Avui, tota aquesta societat es troba sota el pes d’una amenaça aclaparadora. En primer lloc, Turquia, que amenaça amb envair Rojava molt aviat. Començant per entrar en el territori, posant milícies gihadistes en la primera línia i llavors destruir cada força i cada part de la societat. Llavors està el règim de Bashar Al-Assad, que no s’ha de donar per descartat, i que sempre ha volgut recuperar el control d’aquest territori. També, les forces de la coalició que recolzen els seus interessos imperialistes a la regió i venen les armes que fan possibles les massacres d’aquí. Se’ns presenta l’Orient Mitjà com un gran bazaar, un lloc incivilitzat. Però el caos, les guerres i les crisis són organitzades en detriment de les que viuen i construeixen les comunitats. Això sempre es farà amb la indiferència del nostre món. Tot i així, comptem amb totes vosaltres per que us informeu i sigueu apaces de parlar arreu, de passar a l’acció, d’estar pendents de nosaltres. Cada una de les vostres paraules a les parets, cada pancarta, tot té una ressonància directa en les nostres vides. Una crida ha estat llençada a cadascuna de vosaltres desde la campanya Riseup4Rojava. Antifeixistes, totes tenim a veure amb el que està passant aquí.

El que es pren com a objectiu no és només els recursos de la regió, però també i sobretot tota la experiència política i d’auto-organització que està tenint lloc a la regió. És el feixisme el que estem combatent aquí. En aquest context, la nostra lluita té tot el sentit amb tot el que esteu vivint a Europa.

Tenim noms i tenim històries. Els nostres cors cremen i per tant estan vius. Probablement pensem sovint en vosaltres. Un dia tornarem, per unir les nostres lluites. Mentrestant, connectem-nos, coneixem-nos ja.

>Els grups i les organitzacions polítiques podeu contactar la campanya riseup4rojava