El buscador de la veritat que insistia en un altre món
El nostre amic, revolucionari internacionalista i combatent guerriller Michael Panser, Bager Nujiyan (també Xelil Viyan) va caure i esdevenir immortal el 14 de desembre del 2018, durant un atac aeri turc a les muntanyes del Sud de Kurdistan.
Els nostres cors estan plens de dolor, els nostres caps plens de memòries. Heval Bager era un amic que es manté a les nostres memòries sobretot per la seva insaciable i eufòrica cerca de la veritat. La seva cerca i curiositat per moviments revolucionaris d’alliberament l’han portat a molts indrets arreu del món. La seva passió més gran era compartir les seves experiències i idees amb altres persones, discutir-les i trobar-ne acompanyants.
El 2012 va viatjar per primer cop a Kurdistan, on la seva profunda connexió amb la filosofia i lideratge revolucion ari del PKK i Reber Apo [NdT: Abdullah Ocalan, President del PKK, actualment empresonat]. Així i tot, el va moure la idea de compartir les seves experiències i entusiasme pel moviment d’alliberament kurd. Estava convençut del significat universal de la revolució a Mesopotamia per a tots els que busquen la llibertat, per a tots els resistents i revolucionaris del món. En pocs anys va aconseguir connectar molta gent i moviments amb el moviment [kurd], construint ponts. El 2015 va retornar a les àrees revolucionàries de Rojava per ser part del canvi social i prendre el seu lloc en la defensa del poble ezidita a Şengal. El 2017 va anar a les muntanyes alliberades de Zaratustra en cerca de coneixement, autèntica amistat, lluita i vida lliure dins del PKK.
També la Comuna Internacionalista és sens dubte el resultat dels seus esforços i com a mínim un dels seus molts somnis que s’han fet reals. Molts somnis han quedat sense complir, però la seva cerca ha esdevingut la cerca de moltes més. Les llavors que Heval Bager ha plantat en els seus molts viatges han començat a germinar i florir arreu. Apreciar-ne els fruits i plantar noves llavors és ara una tasca que correspon a nosaltres, que continuarem aquest combat fins a la victòria. Li ho devem.
És difícil per nosaltres fer justícia al nostre amic i company amb paraules. Volem per tant deixar-lo parlar a ell, compartint amb vosaltres un extracte d’un text que va enviar-nos just abans de morir el passat hivern:
“El sistema crea una cultura totalitària de valors materials que transforma tot sentit i valor social, tot el significat de la vida comunitària, en quelcom mort, purament material, i ho cobreix amb la falta de cultura i el consum il·limitat. Amb aquest mètode, la veritat (com a categoria de pensament, de percepció de la realitat) és ofegada dins dels límits del purament material i mesurable, del positivisme científic. La vida perd la seva unicitat, és estripada de tot secret, mancada de cerca, i esdevé pura administració banal del dia a dia. Des dels anys 90, la buidor que aquest tipus de vida imposada ha deixat en nosaltres va despertar la desafecció i ens va posar en moviment. Vam buscar respostes i camins, com podríem portar a terme la lluita correcta d’alliberament, com viure la vida adequada. Érem conscients del caràcter fastigós del sistema, però la intangibilitat de la dominació del Liberalisme i la seva hegemonia ideològica evitava que poguéssim pensar en alternatives reals.
La naturalesa de la vida liberal, la cerca d’una carrera professional, l’oportunisme i l’individualisme eviten una experiència comunal i condemna totes les temptatives d’una vida alternativa a ser empeses a l’aïllament i la marginació. Vam buscar sortides explorant lluites internacionalistes històriques, teoria revolucionària i formes de vida i cultura fora de les metròpolis europees. Es diu que a l’ombra de les fortaleses i les catedrals, sota el control policial dels sicaris del sistema, el pensament lliure és difícil, així que vam abandonar el nostre vell món. Tota cerca de llibertat, tot intent de comprensió profunda et porta de nou a l’origen, i així la nostra cerca ens va portar a Mesopotàmia, el lloc de la primera gran revolució de la humanitat, la font de la cultura, la revolució del llenguatge, el pensament i l’assentament.
Vàrem aprendre que a les muntanyes, planes i ciutats de Kurdistan, la tradició de l’internacionalisme revolucionari continuava, i que aquí la lluita per una societat socialista estava lligada a la resistència de l’antiga societat natural, on el poder de les dones i la cultura de les deesses-mare encara actuava. Per sobre de tot, en la lluita del PKK i en la persona d’Abdullah Ocalan, vam trobar un lideratge ideològic profundament revolucionari que sobrepassava a bastament els límits dels moviments d’esquerra clàssics, i incorporava la possibilitat d’una vida revolucionària autèntica.
[…]
En la mitologia dels moviments socialistes, hi havia la idea d’una última guerra que acabaria amb totes les guerres. Aquesta guerra està tenint lloc en la forma d’una guerra global, centrada avui al voltant d’Orient Mitjà i Kurdistan. El camí del lideratge revolucionari indubtablement representa avui una herència de la humanitat. Si entenem correctament, la nostra cerca i el camí que guia les nostres vides, com connectar amb el lideratge revolucionari, podrem en correspondència viure intensament i fer els primers passos rere els rastres de l’Internacionalisme revolucionari per convertir aquesta guerra en una lluita per la nostra llibertat. Això exigeix el coratge, l’esperança, superar tot límit en el camí de la vida militant a través de l’esforç i el poder d’una consciència profunda, insistint en un altre món” *
Heval Bager va seguir les passes d’altres revolucionaris i revolucionàries alemanyes com Rosa Luxemburg, Willi Münzenberg, Hans Beimler, Ulrike Meinhof, Andrea Wolf, Uta Schneiderbanger, Ivana Hoffman, Kevin Jochim, Günter Hellsten, Jakob Riemer i Sara Handelmann.
En la vida de Bager Nujiyan veiem per nosaltres mateixos un exemple d’internacionalisme i cerca de la veritat, llibertat i fraternitat dels pobles. Expressem el nostre sentit afecte a la seva família i a tots els seus amics. Convertim el nostre dolor en ràbia, la nostra ràbia en la responsabilitat de realitzar els seus somnis i esforços per un altre món, sigui a Mesopotamia, Chiapas o Alemanya Oriental. Recordem tots els màrtirs de la Revolució que van donar les seves vides per la llibertat.
La seva lluita és la nostra!
* Entire text first published 12 December 2018 :
https://internationalistcommune.com/internationalism-and-the-question-of-revolutionary-leadership/